Sant Jordi 2014

Roses per Sant Jordi, la bellesa personificada en un flor, la flor que va brotar després d'alliberar la princesa del drac. La sang vessada per on havia estat la princesa captiva, la sang del drac que va brollar quan el princep Jordi li va clavar l'espasa, va ser la que va tenyir de vermell el terra d'on va sorgir la rosa. Aquella esplendorosa flor va ser la que va ser el símbol de la llibertat de la princesa i de l'amor del príncep vers la princesa. 

Parlar amb el cor

No cal parlar amb el cor perquè ens fa dir les veritats que no volem dir. Cal tenir confiança i seguir els senyals que ens marca el destí. De vegades el camí no és fàcil. Però quin és el camí que s'ha d'escollir? La vida és un full en blanc que a vegades no saps quin futur triar: Si penses en el futur, tindràs el camí més difícil, si penses en el present, és més fàcil, llavors, què s'ha de fer? El que t'exigeixi el camí  present i que no t'atreveixes, el que et faci feliç momentàniament? Ja que el futur ningú ho sap, s'ha de viure el moment perquè ningú sap mai què passarà. La vida és un misteri. El futur mai arriba, la qüestió és que el nostre present és el nostre futur anterior. Que potser tots tenim el futur que havíem imaginat? Més aviat és el nostre present el que ens mou i ens motiva a prendre unes determinades decisions. I si aquest present ens altera d'alguna manera que no pensem raonablement, passa que de vegades ens deixem portar per les emocions que flueixen, I aleshores diem allò que no volem dir. Parlar de present, futur o passat, no és pot fer amb el cor, sobretot si estem alterats perquè diem massa veritats, veritats que de vegades dolen i després no podem corregir, perquè parlar amb el cor et pot fer equivocar. Val més escoltar el cor, però controlar-lo i deixar fluir els sentiments un cop el cor no estigui tant accelerat. Potser així les veritats poder ser dites, però de tal manera que no empitjorin les coses sinó que, d'una manera suggestiva les encaminin pel camí adequat.

Retrat d'una infelicitat

Esteu sola, esteu trista. Digueu-me què us passa. Sentiu enyorança dins el cor, potser desconsol. Heu arribat d’un viatge. D’on veniu?

La vostra trista figura m’ho diu tot, els ulls caiguts deixen entreveure un malson. Els llavis seriosos em fan pensar en aquella situació tant desesperant que us va trasbalsar.

Recordo aquella noia, bonica i rebel, murri i trapella. Aquella noia que sempre em feia riure. Quan corria pel carrer, després de fer una malifeta, sempre cridava alegrament “cames ajudeu-me”.

Aleshores, va arribar aquell dia en què va conèixer el sergent. Un jove ben plantat que li va prometre l’univers, la va afalagar i la va enamorar. I quan el va necessitar, el jove enamorat va desaparèixer per art de màgia. 

Senyora, el vostre secret era dins vostre, el més bell, el més desitjat i, al mateix temps, el més inesperat. Aquest tresor havia de ser el consol, la vida, la fita.

Què us va passar? Us vaig veure marxar tota il·lusionada en busca del vostre estimat i heu tornat sense ell.

I quan us miro penso que a més de prendre l’amor, vàreu perdre la joia del vostre interior i l’esperança de tot el que ell us prometé. I us heu adonat que, realment, les paraules se les enduu el vent.

Diada de Sant Jordi

Papa Francesc

El primer Papa jesuïta de la història ha sigut elegit aquest passat 13 de març de 2013. Una data ben curiosa per cert, 13-03-13. El nou Papa va néixer l’any 1936. La seva nacionalitat és argentina i és arquebisbe del seu país. La part que em sembla més curiosa és que sigui jesuïta. El fet és que el pas dels jesuïtes ha estat important a Catalunya, ja que, el seu fundador, Sant Ignasi de Loiola, va fer estada a Manresa en una cova amb vistes a les muntanyes de Montserrat on es va inspirar escrivint “Els Exercicis Espirituals”. Posteriorment en aquell lloc s’hi va construir l’església de la Santa Cova, una autentica joia barroca.  

Paraules D'amor

http://www.facebook.com/ParaulesDamor

Perquè t'estimo...