Parlar amb el cor

No cal parlar amb el cor perquè ens fa dir les veritats que no volem dir. Cal tenir confiança i seguir els senyals que ens marca el destí. De vegades el camí no és fàcil. Però quin és el camí que s'ha d'escollir? La vida és un full en blanc que a vegades no saps quin futur triar: Si penses en el futur, tindràs el camí més difícil, si penses en el present, és més fàcil, llavors, què s'ha de fer? El que t'exigeixi el camí  present i que no t'atreveixes, el que et faci feliç momentàniament? Ja que el futur ningú ho sap, s'ha de viure el moment perquè ningú sap mai què passarà. La vida és un misteri. El futur mai arriba, la qüestió és que el nostre present és el nostre futur anterior. Que potser tots tenim el futur que havíem imaginat? Més aviat és el nostre present el que ens mou i ens motiva a prendre unes determinades decisions. I si aquest present ens altera d'alguna manera que no pensem raonablement, passa que de vegades ens deixem portar per les emocions que flueixen, I aleshores diem allò que no volem dir. Parlar de present, futur o passat, no és pot fer amb el cor, sobretot si estem alterats perquè diem massa veritats, veritats que de vegades dolen i després no podem corregir, perquè parlar amb el cor et pot fer equivocar. Val més escoltar el cor, però controlar-lo i deixar fluir els sentiments un cop el cor no estigui tant accelerat. Potser així les veritats poder ser dites, però de tal manera que no empitjorin les coses sinó que, d'una manera suggestiva les encaminin pel camí adequat.