El tió

Hi havia una vegada un nen molt entremaliat que no feia mai bondat, la seva mare ja no sabia que fer amb ell, així que el va castigar tancat al traster, allà hi havia de tot, joguets vells, mobles espellats, i una pila de llenya, el nen però no tenia cap por així que per entretenir-se mentre era allà dins tancat va agafar un dels troncs de la pila de llenya i el va començar a estomacar amb un bastó, “recoi” va sentir que deia una veueta, “no em piquis tant fort que em fas mal”, el noi estava bocabadat, la veueta venia del tronc, “ si em piques tant fort no podré cagar la nit de Nadal, encara no es hora de m’escalfis”, el noi es va donar compte de que aquell era el tronc que cagava regals la nit de Nadal “ que hi fas tu aquí?” va preguntar el nen estranyat “què potser també t’han castigat?”, “jo no estic castigat, aquí estic guardat durant tot l’any i mentre rumio i rumio si els nens que m’estomaquen es mereixen algun regal”, el nen de seguida es va posar a la defensiva “no pateixis tió, no faré més entremaliadures, t’ho prometo”…

EL caga tió es una tradició catalana des de fa molts anys enrere, el tió el posen a la bora del foc per escalfar-lo primer i després els infants li donen cops de bastó mentre li canten la cançó, el tió deixa sorpresos a tots amb els seus regals...