Tenim una presidenta al parlament de Catalunya, una dona amb empenta decidida i segura de si mateixa, és una persona que li agrada prendre decisions després d’haver-les consensuat. Núria De Gispert ha sortit escollida a la novena legislatura amb una majoria absoluta. El 16 de Desembre de 2010 es va constituir la nova mesa. La investidura per primera vegada com a presidenta al parlament demostra que és el Parlament més paritari de la història amb un 41% de diputades.
La Molt Honorable Núria de Gispert va néixer el dia 6 d’abril de 1949, és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona des de 1971. És professora de dret a Esade, de la Universitat Ramon Llull, des del curs 2004-2005. L’any 2004 li concedeixen la medalla d’or del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
En una part del discurs que va fer la presidenta al plé de la constitució va dir:
Vull expressar la satisfacció, la il·lusió i l'emoció continguda que sento com a dona en assolir aquest càrrec. Formem el Parlament més paritari dels que hi ha hagut des del 1980 i tindrem, tindreu, la primera dona per presidir-lo. També en això em sento molt honorada i feliç, perquè tinc ben clar que en la meva carrera política hi han dues circumstàncies vitals que m'han marcat profundament: una, el fet de ser dona, i, l'altra, el fet d'haver optat per una carrera jurídica, seguint una tradició familiar que el meu pare, Ignasi de Gispert, conseller de justícia en el primer govern del president Pujol, va saber exemplificar a la perfecció. A ell i a la meva mare els demano el seu ajut. Sóc conscient de la responsabilitat històrica que assumeixo en ser la primera dona presidenta del Parlament de Catalunya, un parlament que ja existia al segle XIII. És important per a les dones, però també per als homes, però encara ho és més per a la normalització de la nostra societat i del nostre país.
Al segle XXI les dones comptem amb una imatge més forta quant a drets i participació en l'esfera pública. Però hem de seguir lluitant, assumint la diferència com a font d'igualtat, i hem de trencar el sostre de vidre, que no es veu però que impedeix assolir la igualtat real. El perill és no percebre que segueix mancant igualtat. Malgrat tots els canvis i els progressos evidents segueix mancant, sobretot, aquella igualtat, aparentment menor i quotidiana, sense la qual no hi ha llibertat, ja que el problema radica en com articular el món privat i el públic. I per això és necessari un canvi cultural i de valors. I això ho reclamem perquè representem el 50 per cent de la societat, i la nostra presència activa és necessària, pot aportar una visió de la vida diferent, ni millor ni pitjor, formes distintes de prendre decisions.
Aportem altres valors, més propers al dia a dia, més propers a les persones. Les dones estem acostumades a solucionar les petites coses de cada dia, a escoltar, a anar per feina.
Aportem altres valors, més propers al dia a dia, més propers a les persones. Les dones estem acostumades a solucionar les petites coses de cada dia, a escoltar, a anar per feina.
Més informació:
Entrevista als matins de TV3:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada