La casa vella

Vaig tornar a passar per davant de la casa vella, alta, blanca i solitària envoltada d'arbres tan grans que li donaven un aspecte sinistre. La recordo quan jo era una nena, una casa plena de vida i alegria, solia anar a jugar amb els nens de la casa al jardí i ens banyàvem a la piscina sempre sota la mirada atenta dels pares. No sé per què la família va haver de marxar, vaig quedar molt trista pensant que no podria tornar a jugar al seu jardí. Va anant passant el temps i la casa es va anar deteriorant, passava una i altra vegada per davant i el meu instint em deia que entrés una altra vegada, així que després de pensar moltes vegades em vaig decidir i un vespre em vaig colar a través de la vella reixa.
Els meus peus trepitjaven les fulles mortes del jardí, la mansió estava silenciosa, ni tan sols el piular dels ocells podia sentir. La piscina estava buida i plena de fang i brutícia. El vent va bufar amb força i va sacsejar el meu cabell, uns núvols negres i espessos s'apropaven. Vaig veure un llamp a la llunyania, s'acostava la tempesta i jo havia de refugiar-me al més aviat millor. Vaig veure una porta entreoberta, era la de la vella cuina, com que va començar a ploure a bots i barrals, no m'ho vaig pensar dues vegades i vaig entrar. Un aire gèlid havia a l'interior de la casa, estava caient la nit i les penombres m'envoltaven només el resplendor dels raigs m'ajudaven a visualitzar l'interior.
El menjador de la vella casa estava buit de mobles, tan sols el llum de prismes  penjava fantasmal a l'estança, la llum dels raigs reflectida en els prismes donava una llum sinistra al lloc, em va semblar veure ombres fora al jardí que corrien i vaig començar a sentir por.
Vaig tornar a mirar-me la casa de lluny, des de l'altra riba del riu, no volia acostar-me, tenia por de recordar més, potser un altre dia em decidiré i tornaré a entrar, si ho faig, sé el que hi trobaré, m'atrau i m'espanta, els meus peus em porten una i altra vegada a aquell lloc, vull tornar ...